Bitàcora

La meva foto
Nom:
Ubicació: Barcelona, Catalunya

dimarts, d’agost 03, 2010

Comentari a la Carta de la Vanguardia "¿Y la tolerancia?"

Carta: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100802/53975893496.html

El meu comentari:

"Tildar a Barcelona de ciudad intolerante me parece una verdadera falacia.
Cierto que puede mejorar en muchos aspectos, pero en cuanto a la tolerancia. Recuerda que Barcelona es una ciudad milenaria abierta al mar, cuna de un sinfín de culturas, de las cuales se ha nutrido para evolucionar en una ciudad cosmopolita por excelencia ahora, y en el pasado.
Una ciudad, sólo puede ser un referente cultural, no sólo a nivel europeo, sino también a nivel mundial si es un ejemplo de tolerancia".

dilluns, d’agost 02, 2010

Comentari a "Las delicias del Velo" (P.Rahola).

"Las delicias del velo"

Llegia aquest article al web de Pilar Rahola http://www.pilarrahola.com/3_0/ARTICULOS/default.cfm?SUBFAM=35&ID=1820

I em va donar que pensar...
Li vaig fer el següent comentari:

Francament, em preocupa, i molt, que encara ara, a principis del S.XXI, les diferències, en contes d'enriquir-nos, generin desigualtat.
M'adono que la humanitat ha evolucionat molt poc en els milers d'anys d'història coneguda, interpretada o distorsionada (segons interessos de les fonts).
Ens seguim referint al món occidental i oriental; ens referim a països civilitzats i altres on la barbàrie és el pa "seu" de cada dia.
Seguim emprant mots hegemònics, en nom dels quals tot es justifica: Drets humans; llibertat; autodeterminació; igualtat; seguretat... Això, però, no és nou. Ja abans s'havien esgrimit conceptes en nom dels quals les accions de les cultures més "evolucionades" quedaven legitimitzades: Evangelització; civilització... Quan la realitat era simplement el desig expansionista del poder, l’interès pel control dels recursos a mans d’uns pocs, o mecanismes de control social.
L'evolució de l'home ha estat brutal en els darrers 100 anys, i aquesta s'ha anat fent de manera exponencial, però només a nivell tecnològic.
On ha quedat l'interès humà per al creixement moral?
On ha quedat la connexió de l'home amb la natura?
I sobretot...
On ha quedat el respecte de l'home per l'home (si es que ha existit alguna vegada)?
No sé si cultures com la Iroquesa, o la dels Aborígens Australians, per exemple, tenien la resposta, però estic francament convençut que eren molt més properes que l'anomenada Cultura Occidental, al respecte de l'home per l'home, i d'aquest cap a la natura. El seu desenvolupament moral era molt més gran que el nostre.
Ja s’ha encarregat la nostra modèlica “civilització occidental” d’eliminar totes aquelles comunitats que rendien culte a la natura.
Jo tampoc tinc la resposta, només tinc preguntes.
El que si sé, es que darrera de qualsevol persona susceptible de rebre un judici de valor, hi ha una història. Així com darrera els costums dels pobles, per inacceptables que ens semblin des del nostre punt de vista moral, hi ha una cultura.Potser seria millor que ens esforcéssim en conèixer-nos, i que per primera vegada en la història de la humanitat, les diferències ens enriqueixin, en contes d'allunyar-nos, i perpetuar el mil·lenari "nosaltres Vs ells".