Bitàcora

La meva foto
Nom:
Ubicació: Barcelona, Catalunya

dimarts, de febrer 21, 2012

Més violència.



“Ha sido muy divertido, hemos jugado un rato, a partir de ahora..."
A partir d'ara què senyor de la porra, casc i escut?
A partir d'ara què?
Com pot un representant de la llei i l'ordre públic d'un pais que se'n diu democràtic parlar d'aquesta manera a uns ciutadans que s'estan manifestant?
No crec que manifestar-te per a defensar els teus drets sigui un joc. El joc va venir després. El joc de la violència desproporcionada. Un joc del que només van gaudir els que tenien les eines per a jugar-lo (les armes).
Si m'indigna el discurs de l'agent de l'autoritat, no diguem ja l'actuació posterior. I la delegada del govern diu que espera que això quedi en una anècdocta.
Com pot dir això? Aquestes actuacions mai poden considerar-se anecdòtiques. Són un drama. Sinó que li preguntin a la nena, que estirada a terra, amb l'esguard perdut, visiblement conmocionada, tenyeix de sang el sòl.
I ja no dic res de l'impresentable que justifica l'acció policial responent a la violència dels manifestants. I a sobre, els tracta d'enemics. Aquí si hi ha algun enemic, és ell. Enemic de la democràcia, de la lliure expressió, i un veritable incompetent.
No hi ha més formes de disoldre una manifestació, que carregar sobre aquests nanos rebentant-los les entranyes?
Quan veig com colpejen les porres sobre els cossos indefensos d'aquestes criatures, m'entren ganes de plorar.
Encara que un d'ells, parli de sang i foc. Encara que el manifestant, indignat per l'acció violenta, atemorit, es creixi amb discursos incitadors a la violència...
Senyors policies, siguin professionals i selectius. L'"enemic" és un conjunt de la ciutadania formada per nanos indefensos que simplement creuen fermament que si no fan sentir la seva veu, no aconseguiran...
Què volien? No passar fred a les aules, oi?
Doncs els heu ben escalfat.
És impressionant la imatge del policia. Van protegits i armats fins les dents, més que si fóssin una unitat de combat a primera línia de foc.
La pistola està clarament dirigida cap el crani del noi, al meu entendre agredit. No vull ni pensar què passaria si per accident es disparés la pistola.

diumenge, de febrer 19, 2012

Càrregues policials.


Divendres passat, llegia al Facebook, al peu de la foto que encapçala aquesta entrada, el següent comentari:
Esta foto ha sido publicada por el periódico Levante esa es mi hija de 14 años levantada del pelo y arrastrada por la policía, me gustaría que esta foto fuera compartida por todos para que llegue lo mas lejos posible, una niña que no puede moverse con facilidad ya que lleva una ortesis en la pierna izquierda tratada como.... no sé que decir es mi hija y estoy enfadada, dolida y defraudada, solo estaban sentados cortando el tráfico puede que no sea lo correcto pero la actuación de la policía fue vergonzosa pegando e insultando a niñas de 14 años indefensas, esto está pasando en España, por favor compartirlo que no quede en nada que lo que han hecho estos niños sirva para algo, hay muchas fotos y vídeos grabados por ellos y son brutales solo oírlos como chillaban te ponen los pelos de punta”.
Indignant! No vaig poder-me estar de comentar el següent:
Això és inadmissible. 
Quan veig actuacions policials d'aquesta mena, no me'n sé avenir. 
Per molt que la policia obeeixi ordres, hi ha situacions que no em puc explicar, per molt que ho intenti. es que aquests homes no tenen família? 
Què els expliquen als seus fills quan en arribar a casa els pregunten, què has fet avui a la feina papa? Una vegada vaig fer un petit escrit inspirat per la indignació que em va provocar l'actuació policial a Plaça Catalunya:

Perquè em pegues?
No deuria contar més de 8 anys quan vaig viure en primera persona una brutal càrrega policial (grisos) a La Rambla. La mare i jo passejàvem tranquil·lament quan ens va envaïr el pànic. 
Éren altres temps, temps de represió i dictadura. La cultura de la por, tant per part dels manifestants com dels policies (represalies). 
Avui però, en un suposat temps de llibertat, un suposat estat de dret, ho he tornat a viure. Aquesta vegada en diferit, a través de videos, i he tornat a sentir pànic. 
Aleshores no entenia res, no em plantejava res, simplement preguntava a la Mare, què passa? Perquè peguen a la gent? 
I avui em segueixo preguntant perquè? Clar que ara els perquès són molts més. I entre ells n'hi ha un que em crema dins. Com pot ser capaç una persona nascuda en un suposat estat de dret, un ciutadà com jo... Apallissar ciutadans com ell? Això sí, indefensos. 
Com pot un pare de família com jo, arribar a casa i respondre el seu fill o filla la pregunta que moltes nits em fan les meves, quan arrivo a sopar. Com ha anat la feina papa? 
I donat el cas, podria aquest pare de familia respondre al seu fill (podria perfectament ser un "indignat" més a la Plaça de Catalunya)? Pare... Perquè em pegues?


Matxacant els estudiants.
(Accés a la notícia).



Dures crítiques a les càrregues policials contra estudiants. 
(Accés a la notícia)


Notícies com aquestes...
Són les que em fan posar els pèls de punta.
Sembla mentida que això estigui passant al nostre país.
I hem de tenir en compte, que molts d'aquests estudiants són menors d'edat. No hi ha cap mena de responsabilitat penal i política envers els que han actuat de forma tant desproporcionada, i els que ho han ordenat?
Arriba un moment en que la indignació ciutadana és tal, que la protesta més contundent és l'única sortida que veus. I més, si aquesta, encara que no autoritzada, es fa de forma pacífica. Podem discutir si la forma és la més adient o no. El que no es pot discutir de cap de les maneres, és la reacció de les forçes anomenades de l'ordre públic. S'ha de condemnar enèrgicament.