La meva foto
Nom:
Ubicació: Barcelona, Catalunya

diumenge, de febrer 19, 2012

Càrregues policials.


Divendres passat, llegia al Facebook, al peu de la foto que encapçala aquesta entrada, el següent comentari:
Esta foto ha sido publicada por el periódico Levante esa es mi hija de 14 años levantada del pelo y arrastrada por la policía, me gustaría que esta foto fuera compartida por todos para que llegue lo mas lejos posible, una niña que no puede moverse con facilidad ya que lleva una ortesis en la pierna izquierda tratada como.... no sé que decir es mi hija y estoy enfadada, dolida y defraudada, solo estaban sentados cortando el tráfico puede que no sea lo correcto pero la actuación de la policía fue vergonzosa pegando e insultando a niñas de 14 años indefensas, esto está pasando en España, por favor compartirlo que no quede en nada que lo que han hecho estos niños sirva para algo, hay muchas fotos y vídeos grabados por ellos y son brutales solo oírlos como chillaban te ponen los pelos de punta”.
Indignant! No vaig poder-me estar de comentar el següent:
Això és inadmissible. 
Quan veig actuacions policials d'aquesta mena, no me'n sé avenir. 
Per molt que la policia obeeixi ordres, hi ha situacions que no em puc explicar, per molt que ho intenti. es que aquests homes no tenen família? 
Què els expliquen als seus fills quan en arribar a casa els pregunten, què has fet avui a la feina papa? Una vegada vaig fer un petit escrit inspirat per la indignació que em va provocar l'actuació policial a Plaça Catalunya:

Perquè em pegues?
No deuria contar més de 8 anys quan vaig viure en primera persona una brutal càrrega policial (grisos) a La Rambla. La mare i jo passejàvem tranquil·lament quan ens va envaïr el pànic. 
Éren altres temps, temps de represió i dictadura. La cultura de la por, tant per part dels manifestants com dels policies (represalies). 
Avui però, en un suposat temps de llibertat, un suposat estat de dret, ho he tornat a viure. Aquesta vegada en diferit, a través de videos, i he tornat a sentir pànic. 
Aleshores no entenia res, no em plantejava res, simplement preguntava a la Mare, què passa? Perquè peguen a la gent? 
I avui em segueixo preguntant perquè? Clar que ara els perquès són molts més. I entre ells n'hi ha un que em crema dins. Com pot ser capaç una persona nascuda en un suposat estat de dret, un ciutadà com jo... Apallissar ciutadans com ell? Això sí, indefensos. 
Com pot un pare de família com jo, arribar a casa i respondre el seu fill o filla la pregunta que moltes nits em fan les meves, quan arrivo a sopar. Com ha anat la feina papa? 
I donat el cas, podria aquest pare de familia respondre al seu fill (podria perfectament ser un "indignat" més a la Plaça de Catalunya)? Pare... Perquè em pegues?


Matxacant els estudiants.
(Accés a la notícia).



Dures crítiques a les càrregues policials contra estudiants. 
(Accés a la notícia)


Notícies com aquestes...
Són les que em fan posar els pèls de punta.
Sembla mentida que això estigui passant al nostre país.
I hem de tenir en compte, que molts d'aquests estudiants són menors d'edat. No hi ha cap mena de responsabilitat penal i política envers els que han actuat de forma tant desproporcionada, i els que ho han ordenat?
Arriba un moment en que la indignació ciutadana és tal, que la protesta més contundent és l'única sortida que veus. I més, si aquesta, encara que no autoritzada, es fa de forma pacífica. Podem discutir si la forma és la més adient o no. El que no es pot discutir de cap de les maneres, és la reacció de les forçes anomenades de l'ordre públic. S'ha de condemnar enèrgicament.